ESCENAVEGANT

En arribar al Friesland (Holanda) els objectius eren ben diferents de la realitat final. Navegar en un vaixell tradicional d’aquell país, un Zeeschow, una barca de pesca dels mars interiors nascuts en la dècada dels anys 30 del segle passat ha estat meravellós. El “Dolle Dries” és un d’aquests vaixells adaptats pel turisme nàutic tradicional –quelcom encara impensable a casa nostra -, que ens ha servit d’allotjament durant tota una setmana. El primer que crida l’atenció és la seva proa totalment plana les dues orses que pengen a ambdós costats del buc. En els seus escassos nou metres d’eslora n’hi ha hagut prou per a encabir-hi a quatre persones sense problemes d’espai. Aparellat amb una major i un floc de grans dimensions el vaixell navega amb molta seguretat amb vents per sobre dels 20 nusos. Bona part de la derrota ha transcorregut per l’intríngulis de canals i llacs d’aquest territori. Així els desitjos inconfessos de travessar l’Ijsselmeer o bé de sortir al Bàltic ...

En blogs de referència ( El mar és el camí o Paquita B ) comencen a anar-hi plens. L‘ inquietud es percep arreu on vas. En poques setmanes a Catalunya hi ha hagut algunes trobades “punxades”. L’assistència de bots i barques a les Trobades de Vela Llatina i Tradicional és cada cop menor. La motivació per fer l’esforç de traslladar, per mar o per terra, un vaixell ha de ser gran. Costa diners i esforç personal i físic. L’actual model de Trobada sembla que recula i significa: - Viatjar amb una embarcació durant hores per amarrar-la en un nou port, deixar de li facin fotos, sortir a navegar (amb sort, si el temps acompanya) dues o tres hores, la cita gastronòmica de rigor i retornar al port d’origen. L’altra opció, que s’ha provat, és la regata. La Federació Catalana de Vela hi ha posat esforços i diners. Fa força temps que se’n parla. Les dificultats han estat variades. Primer es volia que totes les barques fossin de fusta. Desprès es cerca un « monotip » per fer-les més atractives i ...

Fa pocs dies vaig poder observar com un policia municipal denunciava un vehicle estacionat a la plaça de la Catifa de Palamós quan passaven deu minuts de les vuit del matí . El seu propietari arribà exactament en aquell moment i, tot i les excuses, la denuncia seguí el seu tràmit. Era just, aquest estava estacionat en una zona de càrrega i descàrrega que feia exactament deu minuts havia començat el seu servei. No hi havia cap camió esperant i estava acompanyat d’altres turismes que també ocupaven l’espai. Dissabte al vespre de festa major la circulació de vehicles per Palamós era caòtica. I provar d’estacionar a la via pública, en un aparcament lliure o de peatge encara ho era més. Voreres, parterres, passejos eren plens de vehicles. A la zona del Pedró era escandalosa la imatge de tot el passeig de les Pites,que mira sobre el port Marina, plena de cotxes. El vial del port es trobava absolutament col•lapsat, qualsevol espai sobre les voreres era ocupat per quatre rodes. Cosa que feia m...

Fa pocs anys els President Maragall acusà amb un 3% a l’oposició al Parlament de Catalunya. Aquesta xifra restà em boca de tothom per un cert temps. s’obria d’aquesta forma una caixa de trons que destapava corrupcions, favors i prebendes. Ara el percentatge ha augmentat, ara és el 5%. La difícil situació econòmica a la que ens han dut especuladors, bancs i governants la paguem aquells que no tenim eines de defensa clares pels nostres interessos. La rebaixa salarial a funcionaris i la congelació de les pensions és una mesura covarda per naturalesa. S’han adduït raons com l’estabilitat econòmica dels primers i el gran cost de les pensions per un país on la piràmide de població és més aviat un arbre. Gaudir de l’esperança de vida més alta del món és, ves per on, dolent. Però aquest 5% s’està estenent com una taca d’oli. Oficialment són els funcionaris: policies, bombers, mestres i personal d’escoles, administratius municipals, autonòmics i estatals,... - i la seva estabilitat laboral - el...

Contra la impunitat - Per la dignitat de les víctimes del franquisme Sembla clar que la societat civil es posiciona de nou clarament davant una situació injusta provocada paradoxalment per la Justícia del nostre país. El treball presentat per aquest col·lectiu d'artistes sobta en donar un paper protagonista a persones fins ara anònimes, desconegudes que, a més, moltes d'elles poden ser considerades com a desaparegudes setanta anys més tard. El projecte Cultura contra la Impunitat començà a mobilitzar-se l'abril pasat en favor d'una investigació judicial sobre la ventura dels prop de 114.000 desapareguts de la Geurra Civil (1936-39) i dels anys de la dictadura del general Franco (1939-75). Aquest projecte també recolza el jutge Baltasar Garzón, que l'any 2008 inicià una investigació de referència que li ha costat un judici,encara sense data, i la suspensió temporal del seu càrrec, degut a que la llei d'Amnistia de l'any 1977 inclou als responsables d'aq...

D’impressionant es pot qualificar l’ intervenció d’aquest revolucionari del maig del 68 al màxim ens de representació europea: el Parlament Europeu. Daniel Cohn-Bendit eurodiputat del grup verd parla clar, sense pèls a la llengua sobre la situació econòmica de Grècia, Espanya i Portugal. Explica en paraules entenedores el perquè dels crèdits dels diferents països a Grècia. La desmesurada despesa armamentística i altres arguments que paga la pena d’escoltar. Són sis minuts en versió original subtitulada que caldria posar en “prime time” televisiu i que ajudarien a reflexionar i a veure la realitat d’aquesta crisi que no hem provocat però que pagarem entre tots.

Sembla que per fi s’han acabat les obres de la “restauració” de la Barraca de Cala Estreta. Vista de prop la primera sensació és que l’han feta nova. Sense ser cap expert en la matèria costa d’entendre sota quins criteris s’han regit pel seu condicionament. L’any 2005, l’associació La Mar d’Amics de Palamós demanà permís per... de bona fe, donar una mà de calç al seu interior i ocultar uns grafitis que hi ha havia. Demanà autorització a l’Ajuntament de Palamós pensant que la barraca, trobant-se en el seu terme municipal, era de la seva jurisdicció. Demanà permís per fer les coses ben fetes, pensaven llavors. I l’autorització fou denegada amb menys de 24 hores abans de l’activitat. Els de l’associació havien cercat espònsor per l’activitat, fet samarretes, convocat gent,... però tot se’n anà en orris. L’excusa de l’administració fou que la barraca tenia un perill imminent d’esfondrament i no podien autoritzar l’entrada de persones al seu interior. Ah! La barraca seguia oberta i sent u...