Gespa a les vagines.
Obra: Els secrets de la vagina. Basada en l’obra d’Eve Ensler “The vagine monologues” (1996)
Lloc: Teatre Municipal La Gorga. Palamós
Estrena: 5 de Març de 2010
El grup teatral d’afeccionats La Gespa estrenà la seva nova proposta escènica “Els secrets de la vagina”. Una nova proposta coral on intervenen 15 actrius, en un espai diferent dins el teatre de la vila: l’escenari. La limitació a 70 espectadors per representació i la transformació de les taules en un espai modular semblava, a priori, que presentaria un treball de proximitat, íntim i no ha estat així. La representació transcorre en una clàssica configuració a la italiana -actors front al públic- sense cap mena de trencament de la quarta paret. Però aquesta mena de configuracions escèniques han d’estar molt ben estudiades per permetre, per exemple, mantenir una bona visió dels espectadors d’allò que transcorre durant la representació. De fet, el principal element escenogràfic: la sorra, només podia ser vista per les dues o tres primeres fileres. La resta es conformaren en escoltar uns textos -monòlegs- veient, de tant en tant, el rostre de l’actriu. Àdhuc les diferents projeccions sobre la pantalla que tancava la part posterior de l’escena eren difícils de seguir. Per tant, cal tenir molta cura amb les “escenografies agosarades” i les propostes trencadores. Aquestes s’han de fer sempre sobre una base tècnicament correcta.
Artísticament “Els secrets de la vagina” és un text que s’ha muntat de moltes i diferents formes. Fou estrenada en un petit Cafè teatre de Nova York. Però ha estat representada en un centenar llarg de països, majoritàriament lligada a la data del 8 de març. En general sol buscar-se la seva vessant més divertida i còmica per injectar de forma no dolorosa -però alhora altament eficaç, reflexiva i contundent - tot un seguit de missatges sobre el que significa ser dona en la societat actual i a diferents parts del món. En Carles Garrido, que assumeix la direcció, la posa en escena com una conferència il•lustrada. L’actriu que representa a Eve Ensler, l’autora, presenta cadascun del monòlegs de forma didàctica i amb una seriositat acadèmica. La resta del grup fa un treball molt desigual. De les diferents actrius, sempre presents a escena, algunes senzillament s’aixequen, van al centre de l’escena, “diuen” el seu paper i tornen a asseure. D’altres són més capaces d’incorporar el seu personatge, trobant-ne les claus i perfilant treballs ajustats i divertits. El treball de totes elles està excessivament basat en la seva “gràcia”personal. Aquesta mena de muntatges, quan han estat fets per grans actrius professionals -Jane Fonda, Whoopi Wolberg, Glenn Close, Sussan Sarandon - permeten aquesta mena d’exhibició de les seves capacitats. En el teatre d’afeccionats és necessari un molt bon treball d’actors per treure l’entrellat d’uns textos rics i provadament reeixits. Cal que un text còmic aconsegueixi fer riure, i que un de dramàtic sigui capaç d’emocionar a l’espectador, provocant-li la catarsi aristotèlica desitjada com un dels clars objectius de la representació teatral.
“Els secrets de vagina” són per altra banda una bona ocasió per celebrar un any més el Dia Internacional de la Dona Treballadora (8 de març). Sobretot a una vila com Palamós on sol passar desapercebuda per manca d’actes populars (fora d’anys electorals). La Gespa ha fet una bona selecció amb una posada en escena que tot i la sorra, no acaba de tocar de peus a terra. Però mai ningú podrà posar en dubte el treball, l’empenta, l’afecció i el prestigi que ha donat, dona i donarà aquest grup teatral a Palamós.