Del vosaltres al nosaltres.
Hi ha una remor general de queixa a l’associacionisme cultural. Motivada per la manca de participació activa en les accions, tasques i projectes que moltes d’elles volen dur endavant. Fa poques setmanes escoltava de lluny a una emissora de ràdio que Catalunya és líder pel que fa al nombre de persones inscrites en entitat sense ànim de lucre i organitzacions no governamentals (ONG’s). També esmentava l’entrevistat que el model de català és el de soci passiu. En poques paraules, persones que combreguen amb els objectius i els hi donen un suport econòmic a través d’una quota. Això en molts casos és suficient per permetre que algunes persones, generalment dirigents que formen part de les Juntes Directives, facin i desfacin. Fins i tot hi ha casos que permet de disposar de persones a sou per fer anar endavant activitats, gestió, etc. Però per la majoria d’entitats la realitat no és aquesta. Generalment darrera del nom d’una entitat associativa s’hi poden posar només un, dos o a tot estirar, cinc noms i cognoms. I això independentment dels 30, 60 o 200 socis en el llibre de registre.
Per què algú s’associa a una entitat? Evidentment que les raons són infinites. Però sovint es fa compulsivament. De forma semblant a moltes compres en les grans superfícies, sense pensar que en farem desprès de l’andròmina que acabem d’adquirir. La gran aliada involuntària que tenen bona part de les entitats culturals és la banca. El fet que es facin servir els serveis telemàtics per cobrar els rebuts d’afiliació fa que moltes persones no es donin de baixa a menys que hi hagi una situació econòmica personal en estat crític. Per tant, pertànyer a una entitat significa per gairebé tothom rebre d’una forma més o menys periòdica alguna informació relacionada amb els objectius d’aquesta. Cosa que interiorment justifica al soci de mantenir-se cotitzant.
De tant en tant apareixen persones amb idees, que proposen activitats o projectes a les postres d’un dinar de germanor, o ara també a través de les xarxes socials. De fet més que proposar-los podríem dir que els deixen caure com en una sembra antiga i esperen que la natura, la meteorologia o, parlant més seriosament, alguna persona exclami: “Bravo! Quina gran idea!”. Però amb honroses excepcions aquestes persones no solen moure ni un dit per arremangar-se i mullar-se per desenvolupar i portar a la pràctica la seva idea. Són persones que, a més, temps més tard es permetran dir que ells ja havien fet aquesta o aquella altra proposta, però que ningú es hi feu cas. Assumir un projecte propi significa canviar el “podríeu fer” pel “podríem fer”. Això no és nou. Fa més de cinquanta anys que el president d’Estat Units, John F. Kennedy, en un dels seus discursos durant la cursa electoral que el portà a la presidència digué una frase que s’ha fet famosa i que sovint oblidem: “No us pregunteu que pot fer el País per vosaltres, sinó què podeu fer vosaltres pel país”.
Les estructures de les entitats sense ànim de lucre són decimonòniques. La seva organització amb Junta Directiva, Comissions, Vocalies, l’Assemblea, les actes, comptes,etc., es menja bona part de les energies d’aquelles poques persones que cedeixen una part del seu temps i coneixement d’una forma altruista. Avui, l’ús de les noves tecnologies, les TIC, ha demostrat recentment que té una força que ha estat capaç de derrocar sàtrapes del nord d’Àfrica. Sense anar tant lluny, les possibilitats d’un comunicació directa -amb veu i imatge- a més dels xats esdevé una eina impensable fa 30 anys. Usem doncs les TIC! Són senzilles de gestionar i de moment gratuïtes. Caldria revisar la legislació vigent adaptant-la a la nova realitat. Donat que és necessària l’empara legal pel desenvolupament de moltes activitats i projectes.
Recordem que sovint des de les entitats s’utilitza un “nosaltres” majestàtic. Un “nosaltres” que vol justificar aquesta manca crònica d’altruisme, de participació, de responsabilitat que pateixen moltes d’elles. Ara, personalment, escoltar a algú que em diu “tu hauries” o bé “vosaltres hauríeu” sol posar-me en guàrdia. Canviem el xip... Ep! he dit: “CANVIEM”.