ESCENAVEGANT

Reiniciar el sistema = Educació + Cultura. Si sabem que l’ideari neoconservador i les polítiques neoliberals són les responsables clares i directes de la crisi que estem patint, no puc entendre com la veu del poble expressada a través del vots ens ha dut a la present situació, mai més que ara queda clar que ens cal millorar en Cultura i Educació. El vot al populisme i la xenofòbia són dos graons del mateix analfabetisme cultural. Les crisis sempre són positives per les opcions dretanes ja que distancien als rics dels pobres, eliminant aquesta classe mitja majoritària en l’enyorat estat del benestar, més preparada i culta. El retall de les polítiques equitatives i socials tenen, hores d’ara, els vaixells insígnies de la Sanitat i l’Educació. Però com és de domini públic l’àmbit de la Cultura serà un dels més perjudicats. Aquests tres elements, als que es poden afegir sens cap mena de dubte molts d’altres, són una demostració de que tant sols amb uns butxaca forta les persones podran t...

Ara que ens movem davant la incertesa d’haver de decidir entre votar a una o altra candidatura, o bé votar en blanc, o no votar en consciència del nostre acte. Decisió diferent de la posició de l’abstencionista per desídia. Apareixen grups de persones que manifesten creure en la democràcia però que són disconformes amb tot allò que englobem en la paraula: sistema. La decepció i la indignació són dos estats inherents a la condició humana. La decepció a unes esperances frustrades desprès de la darrera etapa conservadora a l’estat. La decepció provocada per un presumpte govern d’esquerres a Catalunya. La decepció per la deriva i corrupció que s’ha instal•lat invariablement arreu en tots els partits polítics elegits en passades eleccions. I també la indignació pels ajuts dels governs a les entitats bancàries responsables de l’actual crisi econòmica. Indignació davant l’impossibilitat de trobar un lloc de treball. Indignació front als desnonaments. Indignació al incompliment sistemàtic de l...

Ahir desenes de milers de persones sortiren al carrer arreu de l'estat convocats per diferents entitats adherides al manifest de Democràcia real ja! . Eren manifestacions desvinculades de partits polítics i organitzacions sindicals. Foren pacífiques arreu (60 ciutats) excepte a Madrid. Per la qual cosa han tingut molt poc ressó mediàtic. Llegir el seu manifest és escoltar altra vegada tots aquells comentaris que hem sentit en les nostres converses amb amics i familiars. La convocatòria sorgeix com a altres indrets del món mitjançant l'aprofitament de les modernes tecnologies: Internet, Facebook, Twitter, etc... En conseqüència ha mobilitzat sobretot a persones joves, a aquells a qui s'acusa reiteradament del seu interès per la societat en la que viuen. MANIFEST Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als ...

Aprofitant el document que em cedí l'amic Toni Clapés he penjat a Google Documents una pàgina Excel que pot servir d'aproximació a l'inventari de barques amb aparell tradicional que hi ha al nostre país. A diferència del document cedit he inclòs totes aquelles barques (que conec) que disposen d'un aparell tradicional (llatina, àurica, terç,...) sense fer distinció del material de fabricació. D'altra forma -només de fusta - quedaven exclosos alguns vaixells com el Sant Pau o la Pepa Bandera, que sovint participen en trobades i navegacions. Si voleu afegir o rectificar alguna dada, feu-ho en un color diferent al que té actualment. De manera que puguem seguir el desenvolupament. També seria bó que afegiu un comentari a aquesta entrada per conèixer qui ho ha fet. Cliqueu a sobre de: Aproximació d'inventari de barques d'aparell tradicional de Catalunya. D'aquesta forma podrem disposar en molt poc temps d'una relació actualitzada sobre quina és la flota tr...

No vaig formar mai part dels “Coros y danzas de la sección femenina”, tampoc he ballat mai en un esbat folklòric - mereixent-me tot el respecte el seu treball - , i mai he conreat aquesta vesant del patrimoni immaterial universal que és el flamenco. Tot això ve perquè ahir vaig escoltar a 360 Ràdio el ja ex-secretari de classe de vela llatina de la Federació Catalana de Vela, que ara a la vela llatina només li quedarien les manifestacions folklòriques. El projecte de les regates de vela llatina a Catalunya ha fracassat. No és així a les Balears, a Múrcia, a Galicia o a les Islas Canarias. En aquests territoris, per motius ben diferents, les competicions formen part consolidada de la seva tradició nàutica. Reconec haver participat durant dues temporades en les regates catalanes. L’èxit del primer any fou la novetat. A partir del segon l’adopció d’un reglament estricte, dels ràtings, les llicències esportives ho començà a posar més difícil. Ja no era una “festa” sinó una regata “seriosa”...

Hi ha una remor general de queixa a l’associacionisme cultural. Motivada per la manca de participació activa en les accions, tasques i projectes que moltes d’elles volen dur endavant. Fa poques setmanes escoltava de lluny a una emissora de ràdio que Catalunya és líder pel que fa al nombre de persones inscrites en entitat sense ànim de lucre i organitzacions no governamentals (ONG’s). També esmentava l’entrevistat que el model de català és el de soci passiu. En poques paraules, persones que combreguen amb els objectius i els hi donen un suport econòmic a través d’una quota. Això en molts casos és suficient per permetre que algunes persones, generalment dirigents que formen part de les Juntes Directives, facin i desfacin. Fins i tot hi ha casos que permet de disposar de persones a sou per fer anar endavant activitats, gestió, etc. Però per la majoria d’entitats la realitat no és aquesta. Generalment darrera del nom d’una entitat associativa s’hi poden posar només un, dos o a tot estirar,...

L’any 1984 al que havia estat el meu taller d’escenografia del carrer Carretes 76 situat a la porta número 9 hi hagué un trull important. Feia pocs mesos que havíem unificat els tallers d’en Joan, el meu germà, el dels Hermanos Salvador -el meu pare es jubilà a finals de 1983 - i el meu en el que havia de ser a partir de llavors el taller d’escenografia Germans Salvador. Aquell dia, com deia, hi havia molt de moviment. L’Ignacio F. Iquino ens havia llogat aquell espai per a un rodatge. Així el taller on es guardaven els decorats de revista i els cortinatges fou transformat mitjançant cortines. S’hi instal•là un llit. I tota aquella munió de gent que acompanya un rodatge ocuparen tots els forats possibles. A l’escala hi havia lògicament curiositat. Sobretot entre la població masculina ja que s’hi havia de rodar una escena eròtica. Els cineastes s’hi estigueren fins ben entrada la nit. El film que rodaren es titulà “Yo amo la danza” i fou el darrer de la prolífica carrera del cineasta c...

És possible un vaixell ecològic, sostenible, per a ús comercial, fruit de la investigació, el disseny i la construcció a Catalunya?, SI. L'aposta de Drassanes Dalmau per un treball conjunt amb la Universitat Politècnica de Catalunya ha donat com a fruit aquest catamarà de motorització elèctrica, panells solars, aerogeneradors i un motor híbrid diesel.

Missatge llegit a la major part dels teatres del món amb motiu del Dia Mundial del Teatre, en el seu 50è aniversari. Per un teatre al servei de la humanitat L’acte que ens congrega avui reflecteix fidelment l’enorme potencial del teatre a l’hora de mobilitzar comunitats i trencar barreres. ¿Heu pensat mai que el teatre podria ser un instrument poderós en el camí cap a la pau i la reconciliació? Mentre les nacions gasten quantitats ingents de diners en missions de pau en zones del món que pateixen conflictes violents, a penes es para atenció al teatre com a alternativa individual que serveixi per a la transformació i gestió d’aquests conflictes. ¿Com podem els ciutadans de la mare terra aconseguir la pau mundial quan els instruments que fem servir provenen de potències exteriors i aparentment repressives? El teatre impregna subtilment l’ànima humana, presa de la por i de la sospita, alterant la imatge pròpia i obrint un món d’alternatives per a la persona i, consegüentment...

Som molts aquells que fa uns anys, pocs, sortírem al carrer per cridar contra la declaració de la guerra contra el Irak. Ara polítics de diferents països s’esforcen en justificar l’actual escala bèl•lica contra Líbia. El paraigües de la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides marca la diferència amb la situació de partida de la invasió iraquiana. Però en el fons de les nostres consciències pacifistes hi ha una qüestió que ens fa ballar el cap: podem alegrar-nos de la intervenció armada iniciada per França i Anglaterra, amb el suport dels Estats Units i la col•laboració d’altres, com és el cas d’Espanya? En un primer moment, mentre tot el món veia proper l’enderrocament del dictador Gadafi per part de les forces democràtiques, tothom romania a l’aguait. Ha estat en capgirar-se aquesta situació i declarar-se una guerra civil oberta i desigual que han intervingut els organismes internacionals. Però això no sempre ha estat així, fem memòria. Fa més de setanta anys el nostr...

Obrir els ulls. Obrir els ulls a una realitat prou trista. Per molts Catalunya precisa d’un canvi de rumb, d’un cop d’arjau. El següent text que ha presentat Solidaritat Catalana al Parlament posa en solfa de forma clara i categòrica allò que molts catalans hem pensat, raonat, comentat,discutit, manifestat amb tota aquella càrrega de “seny” que tant de mal ens ha fet durant segles. Ara arriba -potser - l’hora de la “rauxa”. Una “rauxa assenyada” que pretén usar el sistema polític establert -la democràcia - per recuperar el nostre estat de dret. El text sembla llarg, però paga la pena llegir-lo. Alguns estareu a favor i d’altres en contra. No he pensat ni penso en sigles de partits (SI, ERC, ...), tots tenen roba bruta a l’armari. Però és donant llum a documents com aquest que hom pot decidir la seva postura. Sigui quina sigui. PROPOSICIÓ DE LLEI DE DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA. ANTECEDENTS Estableix l’article 1.2 de la Carta de l’Organització de les Nacions Unides, que els ...

Les luzzu són barques de pesca. Es tracta, amb les dhajsa, de vaixells autòctons de les illes de Malta i Gozo. El luzzu es fa veure. Els seus tradicionals i brillants colors: vermell, blau i groc, donen li confereixen una imatge inconfusible i fotogènica. El color del bigotis, la línia més ample a proa i que s’esmuny vers el través, li fa de partida de naixement assenyalant el seu port d’origen. Badar sota el sol davant d’un luzzu amarrat al moll o fondejat en les tranquil•les aigües dels seus tancats ports, provoca un sentiment de pau esguardant els incomptables jocs de reflexos i colors, la metamorfosi de les seves línees en un devessall de sinuositats i noves formes, totes ben definides per la puresa dels seus colors primaris. El luzzu és una embarcació de mar robusta i fiable, que permet de fer-se a la mar en gairebé tot tipus de meteorologia. Tot i que encara la majoria de luzzu són vaixells de pesca, també són molt usades durant la temporada estival per transportar turistes. A l...

Els telons de boca dels teatres han evolucionat en els seus sistemes d'obertura i tancament a través de la història. Actualment hi ha un bon grapat de tipus de maniobra. Cadascun té el seu significat. No és el mateix tancar el teló en guillotina - tots els artistes desapareixen alhora -, que en pavelló - on l'artista principal, que roman al centre de l'escenari és el primer i el darrer que veu el públic en el moment de les salutacions-. Per tant conèixer i usar un o altra tipus de maniobra del teló de boca té, per l'escenògraf i el director, un significat. Cliqueu per veure el PWP

Mesos desprès de la fatídica data de l’onze de setembre de 1714 la vila de Sant Feliu de Guíxols experimentava una petita revolució. Entre 1715 i 1721 la platja d’aquella vila es transformà en una Drassana Reial. En ella s’hi bastiren un total de tres vaixells: El Real Felipe o San Felipe - un navili de tres cobertes i noranta canons -, el Cambi o San Bartolomé i el Catalán o Nuestra Señora de Monserrate - els darrers, navilis de dues cobertes i seixanta canons. Tot plegat és una història apassionant i curiosa. Més donada la ignorància generalitzada sobre la construcció militar a Catalunya. El llibre de Pablo de la Fuente de Pablo i de Marcel Pujol Hamelink, “La Reial fàbrica de vaixells de Sant Feliu de Guíxols (1715-1721), és un estudi aprofundit que ens situa en un moment històric molt delicat pel nostre país, explicant-nos com la política de saló ja era viva en aquells moments i com els grups de pressió moderns ja funcionaven al segle XVIII. El text parla a més de tècniques constr...

Un matí de gener, un cop complimentats tots els requisits administratius (sol·licitud registrada a l’Ajuntament amb més de 10 dies d’antelació, recepció de l’autorització i recollida, prèvia presentació del DNI, de la clau a la Policia Local), un grup de persones que s’estimen el mar, el patrimoni i les tradicions ha fet cap a la Barraca de Cala Estreta per fer un dinar de germanor. Arribats a lloc han fet ús de la clau facilitada (que com a derivada de fàcil, potser no és la paraula més escaient) per obrir la port a. Abans però, tota la colla ha estat objecte de la lectura dels 13 articles de les normes i condicions generals d’ús. " No és permès fer foc dins de la barraca ni en el seu entorn, ni amb llenya ni amb carbó " ( Normes generals i condicions d'ús ). En entrar primera sorpresa, la llar de foc havia estat encesa. De fet hi havia un sac de carbó a un costat i unes graelles a l’altra. A més en les lleixes del fons de la barraca hi havia unes bosses de plàstic am...

El 31 de gener de 1911 es produïa un temporal generalitzat a la costa catalana que provocà moltes morts i estralls. Davant les commemoracions que estan organitzant entitats com A tot drap de Sant Pol de Mar, m'he volgut assabentar sobre el que va passar a Palamós. Posat en contacte amb l’amic i historiador local Pere Trijueque , aquest m’ha fet arribar les informacions aparegudes al Diario de Gerona 1889 corresponents als dies immediats. Recordem que eren altres temps on just existien els primers telèfons, i que encara s’estava implementant la telegrafia sense fil. Per la qual cosa passen dos dies fins aparèixer les primeres informacions. Ha passat un segle, les condicions dels vaixells han canviat, la seguretat ha augmentat, però en llegir aquests textos un reflexiona sobre la força de la Natura. Fa poc més de dos anys que patirem els estralls d’un altra temporal. El dia de Sant Esteve (26 de desembre) de 2008 serà recordat per la nostra generació com de ben segur els nostres a...

Segons la televisió pública francesa TF1 la rèplica del vaixell del segle XVIII HERMIONE , que s'està construint a Rochefort estarà a punt per ser avarada l'any 2013. en el següent vídeo es pot veure l'estat actual dels treballs. Aquest navili serà un cop aparellat el vaixell insignia de la recuperació del patrimoni marítim a França. Els treballs s'iniciaren l'any 1993. Le mythique Hermione va renaître, un chantier colossal Vidéo jt_tf1_weekend sélectionnée dans Actualité

El proper dia 22 de maig de 2011 estan convocades les properes eleccions municipals. El dia 2 de gener el diari El Punt anunciava la inauguració del Centre de Patrimoni de Palamós, ubicat a l’antiga es glésia del Carme del barri vell, en una data pròxima a la diada de Sant Jordi. En les darreres convocatòries electorals s’establia una data límit per a “inaugurar” obres per part dels nostres representats electes, materialitzades amb diners públics -és a dir, de tots - , davant la rauxa que s’havia fet tradicional de tallar cintes. Aquesta data és aproximadament d’un mes. Per tant sorprèn, o potser no, que la licitació, adjudicació, execució i posterior inauguració d’una obra aturada des de l’any 2008, es concentri en els darrers quatre mesos del mandat municipal. Però segurament aquest no serà l’únic cas. A poc més d’un trimestre també resten per inaugurar altres àmbits municipals. Un exemple és el muntatge de les restes de l’antic convent dels Agustins de Palamós dalt del Pedró. Un esp...

Així, en català, m’hauria agradat de poder veure editat el treball de traducció que m’encomanà ara fa poc més d’un any en Michel Gladyrewsky de Editions AS . La versió castellana ja és al carrer. TEC Vocabulario bilingüe del regidor en gira español/francés, français/espagnol , de Emmanuelle Stäuble, traduït per Jordi Salvador està editat per Editions AS. Ja és a la venda, via Internet . Aquest llibre de petit format (12 x 12 cm) té un format original. “Fet a mesura de la butxaca del darrera d’uns pantalons texans”, segons el seu creador. Tant paper com cosit estan a prova d’un ús freqüent. És a dir, es tracta d’una eina per ser usada a l’escenari, per dur-la a sobre. Tot i esmentar al col·lectiu dels regidors, el seu lèxic abasta bona part de l’escenotècnia, sent per tant, útil a totes aquelles persones que trepitgen les taules de l’escena. Aquesta és la tercera versió del mateix treball. També existeixen el TEC francès/alemany i el TEC francès/anglès. En el llistat d’agraïments hi...