ESCENAVEGANT

Quants cops hem sentit aquesta expressió? Un total de 797 entrades en català, i fins a 81.000 en castellà en el cercador que més busca. A la ràdio i a la televisió als periodistes els hi encanta entrevistar als i les artistes entre bambolines. També a la premsa escrita en trobem forces de referències bibliogràfiques. No tinc res en contra que els professionals de la informació facin els seus reportatges dins de l'escenari, sobre les mateixes taules. Seria més còmode asseguts al voltant d'una taula en un bar, o al bar del mateix teatre. Però la foscor, l'olor del cànem, la pols de les cortines, els cables amb els que hom pot ensopegar, les taules atrauen a tothom. Només cal veure les cues de gent que es munten quan un teatre obre els seus espais amagats al públic en general. Els periodistes no en són cap excepció. “Quedem al teatre?” Solen preguntar quan tenen una cita amb un actor o una actriu, un director o un escenògraf. Amb la resta (maquinistes, luminotècnics, atretzist...

Ara, de sobte, com si féssim jocs de mans, la Conselleria d'Educació normativitza de nou la puntuació acadèmica en alguns dels trajectes educatius. Quan els Excel·lents i els Insuficients eren a les golfes, els hem tret la pols de nou. A primer cop d'ull sembla un pas endarrere. Les associacions progressistes de mestres ja ho han confirmat. Tornem a les cavernes. El sistema de qualificacions del 0 al 10 que patírem aquells que superem els quaranta anys és competitiu. Els infants, nenes i nens, són competitius. Per tant no serà l'esforç allò que augmentarà sinó la competició. Però avui vivim una gran diferència amb els anys 70 del segle passat. Dins les classes es produeix el fenomen de la integració. Integració de diferent tipus: Primer, la integració de nens i nenes amb deficiències de qualsevol tipus, motor, auditiu, de maduració, psicològiques, etc. ; per aquest nens el moment de les qualificacions pot ser dramàtic. Fins ara progressaven adequadament o necessitava millor...

L’educació i la cultura s’obtenen en el si de la familia, mitjançant l’ensenyament primari i secundari i bevent de l’entorn: relacions humanes, lectura, Internet, teatre i cinema, museus i exposicions, premsa escrita i audiovisual, viatges, (…) (…) Es pot ser culte i educat per ser arquitecte, però no es pot ser arquitecte sense ser culte i educat (…) Penso que la lògica i l’epistemiologia, o les destreses d’anàlisi, síntesi i transversalitat, hauríende formar part de tots els plans (…) Ramón Folch.”L’embolic de Bolonya”. Barcelona. El Periòdico. pg. 7. 5/12/07 Salut!

En un pas de vianants la gent enfrontada s’observa descaradament. El color del semàfor sembla una referència invisible per bona part de la població. Els adults, acostumats per l’experiència, creuen aquestes vies marcades amb quadrats blancs a banda i banda desprès d’un senzill gest de mirar a banda i banda. El càlcul mental els permet creuar, o no, la via. Avui el semàfor era vermell pels vianants. A l’altre costat un nen d’uns quatre anys s’ha plantat a la vorera amb els braços ben estesos per aturar els seus pares. Ells, no passava cap vehicle, volien passar. El nen, tossut, els cridava que el semàfor era vermell. Finalment els pares, amb cara de resignació, s’han aturat, prement, ara sí, les mans del petit. La mare l’ha acaronat. Mentre passava l’escena anterior, d’uns segons solsament, fins a vuit persones de totes les edats han creuat pel esmentat pas de vianants. Vivim amb pressa. Tothom corre a tothora. Quin embolic hi hauria si a cadascuna de les persones que han creuat amb el...

Dinant sol, en un bar senzill d’Esplugues de Llobregat, escoltava a la gent dels meus voltants. No per tafanejar, sinó perquè els seus comentaris arribaven nítids a la meva taula. Em sobtà que en general es parlava de política. Al meu darrera hi havia una taula amb tres dones, comercials d’una empresa, ben vestides. Una de parla catalana i dues castellanoparlants. Evidentment parlaven en castellà. La seva conversa era motivada per la “excessiva” catalanització de la societat imposada per l’administració. Rètols, informacions, televisió. Tot escrit en català. Fet que comportava una manca de respecte per els castellanoparlants del país i estrangers. Fins i tot a les escoles obligaven a parlar en català a les classes. A la taula del meu davant hi havia dos homes, per la conversa segurament petits empresaris. Comentaven sobre les imatges i informacions que veien en un aparell de televisió que tenien davant. L’emissora era TeleMadrid. Informaven de les grans inversions que està fent el gove...

Entrar al Circ Raluy és com viure en un film en blanc i negre. És un salt enrere en la història, viure un circ que coneixem bàsicament a través del cinema: Chaplin, Germans Marx. El Circ Raluy és un circ senzill, sense estridències. La màgia comença en traspassar el seu pòrtic d’entrada. Els seus vells, i bells, carros noucentistes, els camions antics, la cafeteria i al fons la carpa. Entre cortines de vellut granat fem un viatge a la “Belle Epòque”. Poc a poc la quitxalla, el avis i alguns pares omplen parcialment l’aforament. De cop s’apaguen els llums. L’espectacle és a punt de començar. Sona “La paserella deli addio” de Nino Rota, magnífic. En els seus darrers compassos el públic acompanya picant de mans. El cap de pista, Carles Raluy, obre la funció. Els espectacles de circ són un seguit de números enllaçats de la millor manera possible. Sovint es parla de circ globalment, i amb excepció de la premsa especialitzada, mai coneixem els seus artistes. En Lluís Raluy, quin llegendari A...

L'insomni em provoca una certa confussió d'idees. De sobte vells contes s'han barrejat a la meva ment. Velles rimes d'antigues rondalles. La memòria pot jugar males pasades. Però de tot plegat n'ha sortit un nou conte. No és original, sinó un coctel. Potser divertit, però gens atrevit. Per mi el podeu usar, pels autors originals no en puc respondre. LA RATETA DE LA CAPUTXETA. Temps era temps que hi havia una rateta que amb una vermella caputxeta escombrava la escaleta. I tot escombrant, escombrant... Dring! Es va trobar un dineret. I va dir: "Què em podria comprar? Què em podria comprar?" -"Si em compro avellanetes, em cauran les dentetes. I, si em compro pinyonets, em cauran els queixalets." -"Què em podria comprar? Què em podria comprar? Ja ho sé, compraré mel en una gerreta i un pastís, per la meva iaieta, que està malalteta." Dit i fet, la rateta amb la vermella caputxeta comprà a la botigueta. per la seva iaieta. I tot seguit digué...