ESCENAVEGANT

És llastimós per aquelles persones que estimem el mar que un mal us d'ell per part d'algunes persones que pretenen ser navegants provoquin situacions com la que a continuació denúncia, un cop més any rere any, l'Associació Salvem El Crit - Aritjol. Cal que tots plegats fem una reflexió que ens porti a tenir clar quan sortim a navegar que el mar no és nostre i que cal compartir-lo i respectar a les persones. Cal que recordem que cada cop que llencem el ferro per fondejar podem estar malmeten les posidònies, que el navegar a motor prop de les platjes o cales esdevé perillós per les persones que s'hi estan banyant. Potser només cal que hi possem el seny equivalent al dels conductors (amb els Mossos d'Esquadra patrullant i els radars connectats). Tornen els enfrontaments entre banyistes i embarcacions Una temporada més, la deixadesa de l'administració i l'incivisme i la ignorància d'una gran majoria de navegants ha propiciat que es repeteixin els vergony...

La bona fotografia de Paco Dalmau en la carta postal editada enguany per Postales Internacionales Color de Barcelona que casualment he trobat en un quiosc del Carrer Major de Palamós m’ha molestat. Si la fotografia fos impresa en una publicitat turística municipal podria ser denunciada com a publicitat enganyosa. Fa anys que la nostra entitat ha proposat directa i indirectament la creació del paisatge urbà que en ella s’hi veu de forma infructuosa. De fet, tant sols un cop, tant sols una jornada en la història recent del municipi s’han donat les condicions perquè aquesta fotografia no sigui el resultat del treball en un Photo-shop. Fou durant la celebració de la primera festa marinera “Palamós, Terra de Mar” de l’any 2004. Gràcies a la visita dels sardinals Jean-Gaspard i Nôtre Dame de la Consolation, la de Sa Rata de l’Emili Armengol, la Santa Espina d’en Pere de Prada i la cessió de El Fifi per ser conduït al moll vell de Palamós, a més de l’estol de barques més petites es pogué “rob...

Vivim un temps difícil. Un temps difícil posterior a un de benestant. La cultura del benestar, on s’ha desenvolupat tota una nova generació, està canviant. Les crisis són, com la història, periòdiques. Aquells que s’acosten al mig segle n’han viscut d’altres. La global crisi del petroli de 1973, la local crisi post-olímpica que s’inicià el 1993, i ara la que tenim a sobre. La generació Einstein, com l’anomena un llibre de cert èxit als nascuts a partir de 1980, ha viscut fins ara en un llit de roses. És ara quan haurà de demostrar que estan suficientment preparats per aprendre que vol dir el verb: renunciar. La generació cultural de la que parlem, en el nostre món occidental, ha disposat de tot allò que ha precisat pel seu desenvolupament: educació, alimentació, salut, afecte i lleure. Ara aquests i aquestes joves preparats amb carreres universitàries o estudis professionals es troben que s’han de llançar a la vida amb uns salaris baixos. Els anomenen mileuristes. Amb tot molts d’ells ...

Amb amenaça de pluja pels tres dies s’inaugurà el prop passat dissabte 23 de Maig el Festival Mariner de Palamós. Comptà amb la presència del Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla, que desprès d’inaugurar l’exposició temporal “Mestres d’Aixa i Calafats” en el Museu de la Pesca, es passejà pels diferents estands que es trobaven muntats en la façana marítima del esmentat Museu. A l’estant de la nostra entitat, desprès de saludar a tots els presents, es mostrà força interessat pel cartell que explicava els treballs de recuperació de l’Elvira. Atent, per uns minuts, a les explicacions del nostre President demanà pels objectius de La Mar d’Amics. El dissabte fou el dia important de la festa. Les nostres barques tradicionals: Rafael, Pepeta, Farigola, Tranqui i Xerina, foren el màxim exponent, amb la Santa Espina del soci Pere de Prada, de representació de la flota de les nostres coses. Fou una llàstima que manqués tripulació per cobrir correctament totes les dotacions, fe...

Abans d’entrar al Teatre de La Gorga la presència d’aquella munió d’infants feia presagiar el que podia passar durant la representació. Per poca Cultura, amb majúscula, que hom tingui, ni la temàtica, ni la durada, ni la posada en escena indicava que tot i ser un espectacle de marionetes de fil, aquella funció fos adequada pel públic infantil. Hauria calgut, potser, una nota en el programa trimestral indicant la edat mínima. I en el programa de mà es trobava a faltar una mica més d’informació sobre els intèrprets de la gravació operística, les fitxes artística i tècnica i la sinopsi argumental. Iniciada la representació. Llums apagats i projector sobre un personatge-objecte que feia les funcions de director de l’orquestra. L’obertura de l’òpera, transcendent, ja fou acompanyada sonorament pels plors dels més menuts més d’un cop. En endavant, allò que havia d’ésser un espectacle musical, organitzava Joventuts Musicals, es transformà en una reguitzell de comentaris en veu alta i repetit...

Encara escolto la cadència, força ràpida en aquests moments, que produeix alguna part metàl·lica del cuc d’acer on em trobo. Un nivell de fressa comparable al d’una factoria de premses per metalls. Constant, constant, constant. Sovint aquesta augmentà amb un soroll més agut, com si xoquessin espases en un torneig medieval. Un seguit de cops secs i estridents. En diferents moments del viatge el ritme baixa fins a aturar-se. Se senten en aquell moment, passes i cops, d’altres indignes que m’acompanyen en la tortura. No triga gaire en tornar a aparèixer el repicar que augmenta la seva velocitat fins arribar al nivell que m’ha martiritzat durant una llarga i fosca nit. Si la fressa pot resultar insuportable, què en podem dir de la llitera? Pensada per maltractar el passatger, per fer-lo patir durant un període on la major part de les persones dorm en una posició semblant. Possiblement, no ho he provat mai, les dels calabossos de les comissaries deuen ser més còmodes, tot i que els seus usu...

“La polis és una de les coses que existeixen per natura; i l’home és, per natura, un animal polític" (Aristòtil, 384-322 ane) “L’home savi no ha d’abstenir-se de participar en el govern de l’estat, ja que és un delicte renunciar a ser útil als necessitats i una covardia cedir el pas als indignes” (Epictet, 50-125). “Quan em pregunten si la diferència entre els partits de dreta i els d’esquerra, entre els homes de dreta i els d’esquerra encara té sentit, la primera idea que em ve al cap és que l’home que m’ho pregunta no és, certament, un home d’esquerra” (Alain, 1868-1951) “El major càstig per als qui no s’interessen per la política és que seran governats per persones que sí que s’hi interessen” (Arnold J. Toynbee, 1889-1975) “Encara que no t’ocupis de la política, ella s’ocuparà de tu” (Yves Montand, 1921-1991) “La política, si no la fas, te la fan” (Joan Fuster, 1922-1992)