ESCENAVEGANT

Any rere any apareixen notícies sobre la supressió d’espais naturistes (nudistes). La meva opinió al respecte, expressada públicament més d’un cop, és que l’accés a la platja, muntanya o espai públic qualsevol ha de ser lliure per les persones naturistes, nudistes, tèxtils, familiars o com en vulguem dir. El fet és que la legislació estatal no contempla cap tipus de restricció contra el plaer de viure nu. De fet, segons explica la premsa, un programa de Televisió de Catalunya manté aquest estiu com a plat principal la presència de dos ciclistes nus durant aquest estiu voltant pel territori. El nu està àmpliament acceptat a la nostra terra. Per un infant una persona nua no és més que una persona nua. De ben petits se’ls ensenya els noms de les parts del seu cos sense cap tabú. Som els adults, hereus d’una educació cristiano-judàica, qui veiem més enllà del nu connotacions i impulsos sexuals on, per si mateix, no existeixen. És a partir d’aquesta premissa on es munta la justificació de f...

En una maratoniana singladura per ruta de divuit hores ahir férem cap a la nostra vila de Palamós. En tantes hores hi ha temps de pensar i de reflexionar. La Glòria, la Lluïsa, la Mònica, en Xavi i en Jordi hem viscut una experiència que trigarem anys a oblidar. Si fa poc més o menys un any el port de la nostra vila s’omplia amb unes imatges excepcionals amb la presència de una desena llarga de vaixells de la Tall Ships Race, el que hem vist a Brest és exponencialment suggeridor. Però a l’hora és un miratge. La imatge que vèiem sobre les aigües de la rada externa del port tot i ser de debò era la excepció que confirma la regla del mal estat del patrimoni marítim. Sí més no a la mediterrània. En podem salvar el mar del Nord, on els exemples de vaixells antics d’inicis del S. XX és encara notable. Països com Alemanya, Holanda, Bèlgica, França, Escòcia, Irlanda i França disposen d’una flota d’embarcacions de mesura mitjana i gran força important. Des d’embarcacions comercials que es dediq...

Dissabte passat tingué lloc la 42ª Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. En el marc del Port Bo d’aquesta vila marinera si aplegaren una bona quantitat de persones, quaranta mil segons la premsa, i una destacable colla d’embarcacions. Entre les darreres s’hi trobava la barca Pepeta que s’havia desplaçat des de Palamós amb sis tripulants entre els quals hi era qui signa. Per una persona del món de l’espectacle poder combinar les seves passions - mar i cantada - és un fet notable. Personalment no sóc un gran amant de les havaneres. Tot i conèixer-ne un munt a força de sentir-les, l’invariable compàs del dos per quatre s’arriba a fer monòton tot i les lletres que acompanyen la guitarra o l’acordió. La desfilada de grups pot fer-se inacabable, tediosa. Dissabte la petita platja de Calella visqué uns minuts màgics. Una molt aguda veu femenina esquarterà la monodia de la nit. Acompanyada només per un piano, la cantant Nina interpretà tres temes que posaren la pell de gallina a mé...

És llastimós per aquelles persones que estimem el mar que un mal us d'ell per part d'algunes persones que pretenen ser navegants provoquin situacions com la que a continuació denúncia, un cop més any rere any, l'Associació Salvem El Crit - Aritjol. Cal que tots plegats fem una reflexió que ens porti a tenir clar quan sortim a navegar que el mar no és nostre i que cal compartir-lo i respectar a les persones. Cal que recordem que cada cop que llencem el ferro per fondejar podem estar malmeten les posidònies, que el navegar a motor prop de les platjes o cales esdevé perillós per les persones que s'hi estan banyant. Potser només cal que hi possem el seny equivalent al dels conductors (amb els Mossos d'Esquadra patrullant i els radars connectats). Tornen els enfrontaments entre banyistes i embarcacions Una temporada més, la deixadesa de l'administració i l'incivisme i la ignorància d'una gran majoria de navegants ha propiciat que es repeteixin els vergony...

La bona fotografia de Paco Dalmau en la carta postal editada enguany per Postales Internacionales Color de Barcelona que casualment he trobat en un quiosc del Carrer Major de Palamós m’ha molestat. Si la fotografia fos impresa en una publicitat turística municipal podria ser denunciada com a publicitat enganyosa. Fa anys que la nostra entitat ha proposat directa i indirectament la creació del paisatge urbà que en ella s’hi veu de forma infructuosa. De fet, tant sols un cop, tant sols una jornada en la història recent del municipi s’han donat les condicions perquè aquesta fotografia no sigui el resultat del treball en un Photo-shop. Fou durant la celebració de la primera festa marinera “Palamós, Terra de Mar” de l’any 2004. Gràcies a la visita dels sardinals Jean-Gaspard i Nôtre Dame de la Consolation, la de Sa Rata de l’Emili Armengol, la Santa Espina d’en Pere de Prada i la cessió de El Fifi per ser conduït al moll vell de Palamós, a més de l’estol de barques més petites es pogué “rob...

Vivim un temps difícil. Un temps difícil posterior a un de benestant. La cultura del benestar, on s’ha desenvolupat tota una nova generació, està canviant. Les crisis són, com la història, periòdiques. Aquells que s’acosten al mig segle n’han viscut d’altres. La global crisi del petroli de 1973, la local crisi post-olímpica que s’inicià el 1993, i ara la que tenim a sobre. La generació Einstein, com l’anomena un llibre de cert èxit als nascuts a partir de 1980, ha viscut fins ara en un llit de roses. És ara quan haurà de demostrar que estan suficientment preparats per aprendre que vol dir el verb: renunciar. La generació cultural de la que parlem, en el nostre món occidental, ha disposat de tot allò que ha precisat pel seu desenvolupament: educació, alimentació, salut, afecte i lleure. Ara aquests i aquestes joves preparats amb carreres universitàries o estudis professionals es troben que s’han de llançar a la vida amb uns salaris baixos. Els anomenen mileuristes. Amb tot molts d’ells ...

Amb amenaça de pluja pels tres dies s’inaugurà el prop passat dissabte 23 de Maig el Festival Mariner de Palamós. Comptà amb la presència del Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla, que desprès d’inaugurar l’exposició temporal “Mestres d’Aixa i Calafats” en el Museu de la Pesca, es passejà pels diferents estands que es trobaven muntats en la façana marítima del esmentat Museu. A l’estant de la nostra entitat, desprès de saludar a tots els presents, es mostrà força interessat pel cartell que explicava els treballs de recuperació de l’Elvira. Atent, per uns minuts, a les explicacions del nostre President demanà pels objectius de La Mar d’Amics. El dissabte fou el dia important de la festa. Les nostres barques tradicionals: Rafael, Pepeta, Farigola, Tranqui i Xerina, foren el màxim exponent, amb la Santa Espina del soci Pere de Prada, de representació de la flota de les nostres coses. Fou una llàstima que manqués tripulació per cobrir correctament totes les dotacions, fe...