ESCENAVEGANT

El 21 de gener publicava en aquest mateix blog un article sota el títol de: Reconversió verda. Setmanes més tard em sobta la seva difusió entre els afectats pel seu tema: els pescadors. Pretesament algú deu d’haver distribuït el seu contingut, o bé els vells pescadors del meu poble estan molt més informatitzats del que es podia pensar. Casualment, com moltes de les coses d’aquesta vida, he estat coneixedor personalment del malestar que els meus comentaris sobre el futur incert d’un sector primari com la pesca. De fet és la pròpia Confraria qui obre la caixa dels trons amb el plantejament de la Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues. D’altra manera de ben segur que els comentaris tindrien una altra temàtica. Vivim en una societat democràtica. Dins la Constitución Española es reconeix de forma explícita la llibertat d’expressió. I el fet de poder escriure en un blog personal - escenavegant és un blog personal i només expressa les idees de qui el signa - amb opinions sobr...

La rua de Carnaval de Palamós ha estat, un any més, un èxit. Ésser-ne espectador és una forma de participar-hi. Una forma passiva davant els milers de persones que disfressades, maquillades i ballant la representen. Les pantomimes i vestits transgressors són imatges actuals dels orígens carnavalescs. Les coreografies no són sinó importacions tardanes d’altres formes de celebració. Originàries de cultures on la dansa té un paper totalment integrat en la vida de les persones. Aquí, hereus d’una cultura greco-llatina, i de la mateixa forma que el teatre, el carnaval sempre ha estat sinònim de paròdia, de burla i sobretot de crítica a la societat. El minso espai de llibertat que a contracor el catolicisme ha permès durant segles abans del temps de dejuni i abstinència oficial de la Quaresma, ha romàs al llarg de l’història com un període de disbauxa, en el qual els instints i l’alegria guarien de tots el mals d’esperit - i els de la repressió, la vexació i l’ordre establert - que permetia ...

Teatre Municipal La Gorga Diumenge, 31 de gener de 2010 a les 19 h. Un ple gairebé absolut aconseguí la presencia dels actors i actrius catalans: Lluís, Soler, Mercè Montalà, Silvia Marty i Miquel Sitjar, en un text d’Ira Levin molt proper al teatre de “boulevard” de fa alguns decennis: L’Habitació de Verònica. Llàstima però, que aquest ple vingués més condicionat per la popularitat dels seus intèrprets a través de sèries televisives (Cor de la Ciutat, Amar en tiempos revueltos, Comisario, Un paso adelante,…) que per un interès en la pròpia posada en escena. Està clar que les productores aposten sobre segur amb aquests repartiments -sempre amb els rostres dels artistes al cartell - per omplir teatres. Les propostes més arriscades, aquelles que fan anar endavant la producció escènica del nostre país, romanen avui per avui, tancades en les sales de petit format de la capital. I en la difusió d’aquestes noves propostes és on haurien de treballar els tècnics i tècniques de Cultura (amb maj...

Fa uns mesos que a Palamós podem anar a l’Òpera. Sí, sí a l’òpera en directe. Bé en un directe diferent, del segle XXI. Els cinemes de Palamós en col•laboració amb el Circuit català de cinema digital ens ofereixen una temporada lírica sense sortir de la vila. Es tracta de retransmissions en directe des de diferents teatres europeus de noves produccions. De manera que no anem al “cine” a veure una pel•lícula, sinó que podem sentir l’emoció del directe amb tot el seu significat ple: entrem a la sala quan entra el públic en el teatre, aplaudim l’entrada del director, xerrem durant els descansos i fins i tot aplaudim les àries o els cors. A algú li semblarà una “frikada” això d’aplaudir en un cinema, tots sabem que els artistes no ens escolten, però a la sala s’arriba a produir la catarsi teatral que transporta als seus espectadors dins del Teattro de Bologna, el de l’Scalla o el Gran Teatre del Liceu. D’altra banda, la superfície de la pantalla i la qualitat del so acaben de fer més creïb...

Avui, com molts d’altres dies, bufa Tramuntana. En països pròxims com França, Holanda o Dinamarca, o en comunitats més properes com l’Aragó s’està produint energia transformant l’energia gratuïta i neta del vent en electricitat. Catalunya és terra de vent, sobretot al nord i al sud. Però els catalans, en general, no volem que s’instal•lin aquests molins gegants quixotians al nostre territori. Tampoc volem l’energia nuclear, ni l’estesa de línies d’alta tensió per dur l’electricitat des de lluny. Ningú vol una central elèctrica al costat de casa. I ara, tampoc volem un magatzem temporal pels residus nuclears que en bona part (40%) produïm nosaltres mateixos. Dinamarca obté gairebé el 50% del seu consum elèctric a través d’aerogeneradors. És un país petit en superfície i ha optat per situar-los en mar, prop de la costa. França -gran productora d’energia nuclear - està apostant fort per l’energia eòlica muntant infinites fileres de molins al costat de les autopistes, aprofitant les infrae...

La pressió que pateix el nostre mar a causa de la industria de la pesca és coneguda de tothom. De tot aquest sector hi ha bàsicament una mena de barques que s’enduu el primer premi pel que significa d’atac a l’equilibri necessari entre repoblament i extracció: la pesca d’arrossegament. Molt poca gent sap que el percentatge de peix que s’aprofita, que arriba al mercat de cadascuna de les calades de la xarxa és inferior a la meitat del que surt del mar. Peixos petits i fora de talla, peixos esventrats per la pressió dins la xarxa, espècies “no comercials” tot i haver estat a la taula dels nostres avis, peixos que pateixen una mort estúpida perquè d’altres puguin arribar al mercat. Peix que sol alimentar els gavians argentats que com un núvol sobrevolen aquestes barques en la seva aproximació a port, o bé s’enfonsa un cop llençat en mar. Les barques de pesca d’encerclament en els darrers anys s’ha dotat de tota mena de ginys electrònics i de motors de gran potència que les ha transformat ...

Durant la darrera sessió de les Converses de Taverna a Ca la Pepa Caneja, les persones que ocupaven la taula principal comentaven des de diferents vessants els avantatges de la futura Reserva Marina d’Interès Pesquer(RMIP) de les Illes Formigues. El tema proposat -Respectem prou el mar?- no era exactament aquell, però d’una forma natural s’hi derivà. El dilluns següent les barques de teranyina - les que pesquen el peix blau amb l’art d’encerclament - iniciaren la seva campanya desprès de la veda anual. Un període de dos mesos pactat entre armadors i administració els darrers anys, que permet un temps de descans als pescadors i de regeneració a les espècies marines. L’objectiu principal del projecte de la futura RMIP sembla ser aquesta regeneració de la biodiversitat marina del nostre litoral més pròxim. Per tant, sembla que tenim l’equació servida. Si la pesca significa la desaparició de les espècies marines, i la veda - no pesca - vol dir la seva regeneració: la desaparició de la flo...