ESCENAVEGANT

El Dia Mundial del Teatre és una oportunitat per festejar el teatre en una miríade de formes. El teatre és una font d’entreteniment i d’inspiració i té l’habilitat d’unificar les diverses cultures i a la gent de tot el món. Però el teatre és molt més que això, i ofereix també oportunitats per educar i informar. El teatre és present a tot el món i no sempre en els escenaris tradicionals. Les representacions poden fer-se en un petit poble de l’Àfrica, en una muntanya a Armènia o en una petita illa del Pacífic. L’únic que es necessita és un lloc i un públic. El teatre té l’habilitat de fer-nos somriure, de fer-nos plorar, però també hauria de fer-nos pensar i reflexionar. El teatre neix a partir del treball col·lectiu. Els actors són les persones que es visualitzen, però hi ha un gran nombre de persones que no es veuen. Aquestes són tan importants com els actors, i les seves variades i especialitzades habilitats fan que les produccions artístiques siguin possibles i és per això que hauríe...

La conservació i recuperació de patrimoni marítim és un tema sovint tractat en aquest blog. Però en aquest cas la conservació d'aquest patrimoni prové des de l'any 1766. El teatre de la cort d'Estockolm és una mostra de com aquesta conservació permet conèixer les tècniques que han servit de base a una evolució i investigació a l'escenotècnia teatral. En el vídeo es poden veure bona part de les tramoies encara en funcionament d'aquest teatre. Moltes d'elles foren immortalitzades en un film de Ingmar Bergman sobre "La Flauta Màgica"(1975) de W.A. Mozart. A moltes persones vinculades amb el teatre afeccionat del nostre país no els sorprendran les velles tramoies, doncs, encara són usades en moltes representacions de Els Pastorets. Més de tres-cents anys d'història avalen les més modernes tecnologies basades en aquestes cordes, tambors, carriots, falsos bastidors, vies, ànimes, fermes,... Per aquells que estigueu interessats en el tema, podeu trobar fo...

Un gest quotidià, mecanitzat, instintiu. Una acció feta en la somnolència inconscient de les apressades passes matinals. Una ubicació tàctil, coneguda tanmateix com si la foscor regnes als nostres ulls. Un so senzill, quasi inaudible i íntim, que sense escoltar sentim. Una conseqüència màgica pels nostres avis que poc ha evolucionat en un segle. Una aparell que ha estat capaç de treure’ns de les nocturnes tenebres: l’interruptor elèctric. Ha estat necessària una tempesta de vent i neu per fer-nos recordar la importància d’un clic. Estem tant acostumats a l’enllumenat elèctric que la seva absència provoca un sentiment d’indefensió i d’angoixa. Som incapaços de recordar que els principals invents, escrits i descobriments de la humanitat han estat fets sota la lleu llum d’una espelma o en el millor dels casos d’un quinqué. Shakespeare escriví els seus drames. Leonardo inventà les màquines del futur. Goya pintà meravelles. Galileu defensà les seves teories. La humanitat s’ha desenvolupat e...

Obra: Els secrets de la vagina. Basada en l’obra d’Eve Ensler “The vagine monologues” (1996) Lloc: Teatre Municipal La Gorga. Palamós Estrena: 5 de Març de 2010 El grup teatral d’afeccionats La Gespa estrenà la seva nova proposta escènica “Els secrets de la vagina”. Una nova proposta coral on intervenen 15 actrius, en un espai diferent dins el teatre de la vila: l’escenari. La limitació a 70 espectadors per representació i la transformació de les taules en un espai modular semblava, a priori, que presentaria un treball de proximitat, íntim i no ha estat així. La representació transcorre en una clàssica configuració a la italiana -actors front al públic- sense cap mena de trencament de la quarta paret. Però aquesta mena de configuracions escèniques han d’estar molt ben estudiades per permetre, per exemple, mantenir una bona visió dels espectadors d’allò que transcorre durant la representació. De fet, el principal element escenogràfic: la sorra, només podia ser vista per les dues o tres ...

On s’amaga l’horitzó en l’immensa negror. La reina de la nit s’ha fos. Potser algun estel lluita per brillar. Núvols invisibles fan que la fosca nit sigui el reialme de la foscor. Només, prop del litoral, lleugers trencadissos en moviment continu assenyales la seva presencia. La tènue calitja deixa veure l’ intermitència d’un far avorrit. Sabedor que ningú se’l mira, que ja ningú l’usa. Amb tot, ell sense aturar-se un instant envia el seu feix a la recerca d’aquell horitzó desaparegut. En qüestió d’hores, com cada dia, una albada lleganyosa i dormilega tornarà a dibuixar al mateix lloc i alçada la seva línia recta i alhora lleugerament corbada. Incapaços de sentir la presència d’altres éssers ens sentim perduts. Sols i alhora acompanyats per milers i milers d’éssers vius que ens semblen d’un altra planeta. Formes de vida diferents i adaptades, com nosaltres mateixos, a un medi. Peixos, mol•luscos, plantes, mamífers pròxims que són capaços de viure i evolucionar sense malmetre el seu mó...

El 21 de gener publicava en aquest mateix blog un article sota el títol de: Reconversió verda. Setmanes més tard em sobta la seva difusió entre els afectats pel seu tema: els pescadors. Pretesament algú deu d’haver distribuït el seu contingut, o bé els vells pescadors del meu poble estan molt més informatitzats del que es podia pensar. Casualment, com moltes de les coses d’aquesta vida, he estat coneixedor personalment del malestar que els meus comentaris sobre el futur incert d’un sector primari com la pesca. De fet és la pròpia Confraria qui obre la caixa dels trons amb el plantejament de la Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues. D’altra manera de ben segur que els comentaris tindrien una altra temàtica. Vivim en una societat democràtica. Dins la Constitución Española es reconeix de forma explícita la llibertat d’expressió. I el fet de poder escriure en un blog personal - escenavegant és un blog personal i només expressa les idees de qui el signa - amb opinions sobr...

La rua de Carnaval de Palamós ha estat, un any més, un èxit. Ésser-ne espectador és una forma de participar-hi. Una forma passiva davant els milers de persones que disfressades, maquillades i ballant la representen. Les pantomimes i vestits transgressors són imatges actuals dels orígens carnavalescs. Les coreografies no són sinó importacions tardanes d’altres formes de celebració. Originàries de cultures on la dansa té un paper totalment integrat en la vida de les persones. Aquí, hereus d’una cultura greco-llatina, i de la mateixa forma que el teatre, el carnaval sempre ha estat sinònim de paròdia, de burla i sobretot de crítica a la societat. El minso espai de llibertat que a contracor el catolicisme ha permès durant segles abans del temps de dejuni i abstinència oficial de la Quaresma, ha romàs al llarg de l’història com un període de disbauxa, en el qual els instints i l’alegria guarien de tots el mals d’esperit - i els de la repressió, la vexació i l’ordre establert - que permetia ...