ESCENAVEGANT

Hi ha una remor general de queixa a l’associacionisme cultural. Motivada per la manca de participació activa en les accions, tasques i projectes que moltes d’elles volen dur endavant. Fa poques setmanes escoltava de lluny a una emissora de ràdio que Catalunya és líder pel que fa al nombre de persones inscrites en entitat sense ànim de lucre i organitzacions no governamentals (ONG’s). També esmentava l’entrevistat que el model de català és el de soci passiu. En poques paraules, persones que combreguen amb els objectius i els hi donen un suport econòmic a través d’una quota. Això en molts casos és suficient per permetre que algunes persones, generalment dirigents que formen part de les Juntes Directives, facin i desfacin. Fins i tot hi ha casos que permet de disposar de persones a sou per fer anar endavant activitats, gestió, etc. Però per la majoria d’entitats la realitat no és aquesta. Generalment darrera del nom d’una entitat associativa s’hi poden posar només un, dos o a tot estirar,...

L’any 1984 al que havia estat el meu taller d’escenografia del carrer Carretes 76 situat a la porta número 9 hi hagué un trull important. Feia pocs mesos que havíem unificat els tallers d’en Joan, el meu germà, el dels Hermanos Salvador -el meu pare es jubilà a finals de 1983 - i el meu en el que havia de ser a partir de llavors el taller d’escenografia Germans Salvador. Aquell dia, com deia, hi havia molt de moviment. L’Ignacio F. Iquino ens havia llogat aquell espai per a un rodatge. Així el taller on es guardaven els decorats de revista i els cortinatges fou transformat mitjançant cortines. S’hi instal•là un llit. I tota aquella munió de gent que acompanya un rodatge ocuparen tots els forats possibles. A l’escala hi havia lògicament curiositat. Sobretot entre la població masculina ja que s’hi havia de rodar una escena eròtica. Els cineastes s’hi estigueren fins ben entrada la nit. El film que rodaren es titulà “Yo amo la danza” i fou el darrer de la prolífica carrera del cineasta c...

És possible un vaixell ecològic, sostenible, per a ús comercial, fruit de la investigació, el disseny i la construcció a Catalunya?, SI. L'aposta de Drassanes Dalmau per un treball conjunt amb la Universitat Politècnica de Catalunya ha donat com a fruit aquest catamarà de motorització elèctrica, panells solars, aerogeneradors i un motor híbrid diesel.

Missatge llegit a la major part dels teatres del món amb motiu del Dia Mundial del Teatre, en el seu 50è aniversari. Per un teatre al servei de la humanitat L’acte que ens congrega avui reflecteix fidelment l’enorme potencial del teatre a l’hora de mobilitzar comunitats i trencar barreres. ¿Heu pensat mai que el teatre podria ser un instrument poderós en el camí cap a la pau i la reconciliació? Mentre les nacions gasten quantitats ingents de diners en missions de pau en zones del món que pateixen conflictes violents, a penes es para atenció al teatre com a alternativa individual que serveixi per a la transformació i gestió d’aquests conflictes. ¿Com podem els ciutadans de la mare terra aconseguir la pau mundial quan els instruments que fem servir provenen de potències exteriors i aparentment repressives? El teatre impregna subtilment l’ànima humana, presa de la por i de la sospita, alterant la imatge pròpia i obrint un món d’alternatives per a la persona i, consegüentment...

Som molts aquells que fa uns anys, pocs, sortírem al carrer per cridar contra la declaració de la guerra contra el Irak. Ara polítics de diferents països s’esforcen en justificar l’actual escala bèl•lica contra Líbia. El paraigües de la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides marca la diferència amb la situació de partida de la invasió iraquiana. Però en el fons de les nostres consciències pacifistes hi ha una qüestió que ens fa ballar el cap: podem alegrar-nos de la intervenció armada iniciada per França i Anglaterra, amb el suport dels Estats Units i la col•laboració d’altres, com és el cas d’Espanya? En un primer moment, mentre tot el món veia proper l’enderrocament del dictador Gadafi per part de les forces democràtiques, tothom romania a l’aguait. Ha estat en capgirar-se aquesta situació i declarar-se una guerra civil oberta i desigual que han intervingut els organismes internacionals. Però això no sempre ha estat així, fem memòria. Fa més de setanta anys el nostr...

Obrir els ulls. Obrir els ulls a una realitat prou trista. Per molts Catalunya precisa d’un canvi de rumb, d’un cop d’arjau. El següent text que ha presentat Solidaritat Catalana al Parlament posa en solfa de forma clara i categòrica allò que molts catalans hem pensat, raonat, comentat,discutit, manifestat amb tota aquella càrrega de “seny” que tant de mal ens ha fet durant segles. Ara arriba -potser - l’hora de la “rauxa”. Una “rauxa assenyada” que pretén usar el sistema polític establert -la democràcia - per recuperar el nostre estat de dret. El text sembla llarg, però paga la pena llegir-lo. Alguns estareu a favor i d’altres en contra. No he pensat ni penso en sigles de partits (SI, ERC, ...), tots tenen roba bruta a l’armari. Però és donant llum a documents com aquest que hom pot decidir la seva postura. Sigui quina sigui. PROPOSICIÓ DE LLEI DE DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA. ANTECEDENTS Estableix l’article 1.2 de la Carta de l’Organització de les Nacions Unides, que els ...

Les luzzu són barques de pesca. Es tracta, amb les dhajsa, de vaixells autòctons de les illes de Malta i Gozo. El luzzu es fa veure. Els seus tradicionals i brillants colors: vermell, blau i groc, donen li confereixen una imatge inconfusible i fotogènica. El color del bigotis, la línia més ample a proa i que s’esmuny vers el través, li fa de partida de naixement assenyalant el seu port d’origen. Badar sota el sol davant d’un luzzu amarrat al moll o fondejat en les tranquil•les aigües dels seus tancats ports, provoca un sentiment de pau esguardant els incomptables jocs de reflexos i colors, la metamorfosi de les seves línees en un devessall de sinuositats i noves formes, totes ben definides per la puresa dels seus colors primaris. El luzzu és una embarcació de mar robusta i fiable, que permet de fer-se a la mar en gairebé tot tipus de meteorologia. Tot i que encara la majoria de luzzu són vaixells de pesca, també són molt usades durant la temporada estival per transportar turistes. A l...