ESCENAVEGANT

Fa uns anys vaig dedicar part del meu temps d’esbarjo a traduir del francès un seguit de documents que havia anat coneixent en els meus desplaçaments a diferents Jornades Tècniques. El meu distanciament forçós dels escenaris i de la docència amb la desaparició del TTE van fer que aquests restessin en l’equivalent d’un calaix polsós virtual, es a dir, en una carpeta dins d’una altra carpeta i aquesta dins d’una altra... Com crec que encara poden tenir la seva vigència i interès m’he decidit a fer-los públics a través de la xarxa. Els tres documents tenen un origen comú en el Conseil National d’Scenographie francès. - La seguretat en el sector de l’espectacle en viu - Disseny i realització de decorats - Suspensió i manipulació manuals Els tres els trobareu en format .pdf.

Mai tindré l’experiència de parlar amb un vell marí del segle XIX. D’aquells que feien la mar gran o el nostre Mediterrà. Aquells que depenien de les bondats climàtiques per arribar a destí sense perill. Des de la meva curta experiència marinera qualsevulla navegació que superi les tres hores comença a entrar dins l’àmbit de l’aventura. Sóc un mariner afortunat. I ho sóc perquè no em veig obligat a navegar amb una mar que vagi més enllà del marejol i sempre amb l’empara propera de les proteccions artificials que ha construït l’home davant la natura. Aprofitar el vent, aturar el motor i desar el rellotge forma part d’una actitud que malauradament és inabastable per persones subjectes als horaris i les tensions laborals. Però deixar discórrer les hores d’un diumenge a la tarda amb un grapat de milles per endavant amb el so del silenci com a tercer tripulant és una experiència engrescadora. El darrer cap de setmana l’hem passat com aquell que diu a bord de la Pepeta, el llagut d’en Ricar...

El IX Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) ha desembarcat per primer cop a la vila de Palamós. En el Teatre Municipal La Gorga s’ha presentat la companyia Ansis Rutentals Movement Theatre. Nascuda l’any 1978 a partir del Teatre d’Estudiants de la Universitat de Letònia com a grup de gestualitat i plasticitat. Fou el seu creador Ansis Rutentals (1949-2000) que s’inicià en el teatre de gest l’any 1963 i fins a la seva mort fou professor de moviment escènic, tècnica d’actor i composició espaial. Amb el seu grup treballà per tots els països de la riba del mar Bàltic. El seu director actual és Dzintars Krumins. L’espectacle presentat: “The shadows (Les ombres)” participa de ple dels seu estil creatiu basat en l’ interpretació visual de la música a partir de la forma del moviment, la composició espaial, el color i la llum. Concebut a partir d’un gran domini de l’expressió corporal, de tècniques expressives - s’hi reconeix el gran repertori de gestos estereotipats usat...

La felicitat pot trobar-se en els llocs més insospitats. L’estat d’ànim que provoca un dia assolellat, clar, obert, al qual l’hi afegim un vaixell de fusta, unes veles, una mar envellutada i un vent agraït reviu tothom. La companyonia d’algunes persones conegudes i d’altres d’amigues pot fer la resta, en l’estrany cas que els ingredients anteriors no fossin suficients. Lliscar i endinsar-se en les aigües de la badia de Cadaqués durant bona part de dissabte - durant la Trobada de Vela Llatina - fou un luxe. Els ingredients eren a l’abast: Companys en els seus fràgils i subtils vaixells. Velam ofert al vent i empès pel Joan de Narbona [i] desinflat. Veles triangulars, veles llatines, veles antigues. Bots delicats, acurats, menats per mans amoroses. Eixàrcies ben tesades, caps de cànem esfilagarsats. Maneguetes, escàlems i orles desgastades. Bosells que xerriquen. Arjaus menats per mans fermes. Xapoteig de queixa d’una mar tranquil·la, esberlada per la roda de proa. Somnis d’aventura ...

Una mar amb prou feines arrissada. Un ventet somniat, ni poc ni molt. Un sol enteranyinat per no cremar. Les veles obertes. Bufa per l’aleta de babord. La barca fa camí. No sé a quants nusos ni falta que em fa. Terregem. Les platges i cales desfilen. Alguns esverats, a bord de llanxes amb motors excessius, ens fan brandar més del compte. És molest. Ens creuem amb d’altres veles ofertes a Eol que ens saluden. Retornem la salutació amb la mà o de viva veu. La barca va fent camí. El sol s’ha tret les lleganyes i ara pica. Aprofito l’ombra de la messana. El ventet es manté. Belles cales i vells records de joventut. Som a tocar de Tossa de Mar. El paisatge s’obre en una badia totalment ocupada per vaixells fondejats i sense patró. Al fons el castell sembla pensar en la tranquil·litat de l’hivern. Avui, precisament avui, que hem navegat cap a garbí el vent del mateix nom no ha volgut entrar. Hauria estat perfecte. Sort del motor.

Les ombres es desdibuixaven per moments. El cel s’havia encapotat molt ràpidament i feia bona estona que queien un flocs blancs i lleugers. La cabana encara era lluny. Poc podia esperar aquell matí veure la primera nevada d’aquella tardor tant càlida. El camí era costerut i feixuc. Les vores s’anaven entapissant del blanc mantell, tot i que la terra semblava encara eixuta. De lluny un senglar creuà el camí en direcció a la vall. L’instint, vaig pensar, funciona més que l’intel·ligència a la muntanya. El que quedava de dia s’anava enfosquint per moment, la temperatura devia d’haver baixat uns quants graus, sentia fresca. En arribar dalt d’una coma vaig veure la clariana de davant del refugi just a l’altra costat de la vall. Els prats que havia de trepitjar ja eren del tot blancs, amb la posta del sol la nevada semblava augmentar. Sense perdre temps i amb la motxilla ben fixada per la corretja vaig baixar el pendent amb una certa pressa. Ja baix de tot calia travessar la riera, allò que ...

Dues notícies d’actualitat parlen avui de les platges i la seva activitat estival. D’una banda el notable increment dels rescats per part dels socorristes en casos d’imprudència. De l’altra la jornada « sense banyador » que promou anualment el Club Català de Naturisme. L’espai de sorra que formen les platges del nostre litoral és un lloc públic, gratuït i lliure per desenvolupar tot un seguit d’activitats lúdiques. La pràctica més sovintejada és el bany, tant de sol com de mar, seguida de lluny pels esports més o menys reglamentats. Aquest darrer reducte de llibertat és any rere any coartat per reglaments municipals que en molts casos atempten contra lleis de rang superior, reduint els drets d’aquells que les ocupen. Entre aquests drets regulats a nivell estatal està la pràctica del nudisme-naturisme. Des de l’abolició de la llei de “Vagos y Maleantes” franquista fa més una quinzena d’anys, el nudisme és un dret individual i la seva pràctica és lliure a qualsevol indret. Molta gent no ...